Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.
"Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç.
[FRANZ KAFKA: La metamorfosi (La transformació). Edicions Vicens Vives. Traducció de Joan Fontcuberta]
Aquest fragment correspon al començament de la novel·la. El narrador està en tercera persona i és omniscient, ja que, el narrador coneix els pensaments més íntims del protagonista, per exemple coneix la soledat de Gregor, el dolor de les seues ferides (tant físiques com psíquiques), els seus pensaments més íntims, els records del passat, com quan volia portar a la seua germana al Conservatori o quan es preocupava per la situació econòmica de la família.
A més a més, utilitza un estil directe, és a dir, que el narrador narra directament el que diuen, pensen o fan els personatges, com ho demostra en aquest fragment on el protagonista diu "Què m'ha passat?". La novel·la comença d' una forma especial i diferent que les altres novel·les d' aquella època, ja que, comença d' una forma extravagant que crida l' atenció.
Gregor, el protagonista, es despertà convertit en un insecte monstruós en forma d' escarabat. Primer, va pensar que era un malson, però prompte va arribar a la conclusió de que allò era la realitat, que la seua habitació era la mateixa de sempre i que tenia que fer-se a la idea de viure així.
L' autor també utilitza en algunes ocasions el flashback, és a dir, que del present va cap al passat per a recordar el passat del protagonista. Per exemple, quan recorda que volia guanyar prou diners per tal de portar la seua germana al Conservatori o bé quan estava preocupat per la situació econòmica de la seua família, ja que, ell era l' únic que treballava en la família i ara en aquest estat no podria.
Comenta l'argument d'aquest fragment en el context global de la narració.
Aquest fragmentés un dels més importants de l’obra, ja que, ens explica el problema del protagonista. Està situat al començament de l’ obra quan Gregor Samsa es desperta un matí, i es troba convertit en un insecte de forma d’ escarabat.
Quan es va despertar, es va adonar de que tenia un ventre bombat i múltiples potes. Aleshores va pensar que no estava en un somni, ja que, la seua habitació era la mateixa de sempre i les coses estaven al lloc de sempre. Al cap d’ uns minuts, va intentar alçar-se, perquè tenia que anar a treballar. Però, com no sabia coordinar les potes, no podia.
Els pares i la germana, al veure que no s’ alçava i que faria tard al treball, van anar a cridar-lo, per tal que es donera pressa. Els minuts passaven, i Gregor no aconseguia alçar-se, i al final, en un d’ aquests intents va caure del llit. Va fer molt se soroll, i just en aquest moment va arribar un home de la empresa on treballava, per a informar al cap sobre el motiu per el qual no havia anat a treballar.
Gregor intentava obrir la porta de l’ habitació i mentrestant els pares li van dir a l’ home que s’ esperara un poquet, fins que Gregor eixira. Gregor, amb molts esforços, va aconseguir arribar fins a la porta, i amb la boca va rodar la clau i la va obrir. Gregor va eixir de l’ habitació i va intentar explicar-li a l’ home el que li havia passat. Quan el van vore, tots es van quedar bocabadats, l’ home es va asustar i se’n va anar corrents, i Gregor no va aconseguir parlar amb ell. Aleshores, el pare es va enfadar amb Gregor, li va fer mal a una de les potes i el va tancar a l’ habitació.
A pesar de com l’ havien tractat, Gregor estava preocupat per la seua família, ja que, ell era l’ únic que treballava, i si ara no podia, no sabia d’ on traurien diners. A més a més, ell volia enviar a la seua germana al conservatori quan tinguera prou diners, i ara en aquest estat, no podria.
Al dia següentla seua germana va anar a portar-li menjar de tot tipus, Però, els seus gustos també havien canviat, ja que, ara només li agradava el menjar podrit. La seua germana era l’ única que entrava a l’ habitació, li donava de menjar i li netejava la cambra. Un dia Grete va proposar a sa mare, que llevaren els mobles de l’ habitació de Gregor, per tal que, estiguera més agust i poguera desplaçar-se per tota l’ habitació sense que els mobles el molestaren. A la mare li va parèixer una idea genial. Així que, mare i filla es van dirigir a l’ habitació, per tal de llevar tots els mobles. Gregor, quan es va adonar del que volien fer, es va oposar totalment, ja que, a ell li agradaven els mobles, i es va penjar d’ un quadre per a mostrar el seu desacord. La mare quan el va vore, es va desmaiar i va perdre el coneixement.
Unes hores més tard, el pare va arribar a casa i quan li van contar el que havia passat, va dir que tota la culpa la tenia l’ escarabat. Gregor, com volia saber com es trobava sa mare, es va dirigir cap al menjador per a poder veure-la. El pare, quan el va vore es va alterar, i va començar a tirar-li pomes. Una d’ elles li va pegar a l’ esquena i li va fer molt de mal.
A poc a poc, la germana va començar a distanciar-se d’ ell, el menjar li’ l tirava i ja no li netejava l’ habitació. A més a més, un dia Gregor va sentir que el pares deien que l’ havien estat utilitzant per tal que guanyara diners, i així ells es guardaven una part per als seus capritxos. Això va fer que Gregor es sentira enganyat, ja que, a Gregor no li agradava aquell treball i només treballava per a pagar el deute del seu pare.
Al cap d’ un temps, aquells diners es van acabar, i tots tres es van tindre que posar a treballar. Van contractar una criada per tal que netejara l’ habitació de Gregor, i van alquilar algunes habitacions de la casa a tres homes.
Una nit, aquests homes li van demanar a Grete que tocara el violí al menjador per a ells. Ella va acceptar. Gregor va sentir el so del violí i li va encantar, i va decidir anar al menjador per a dir-li a la germana que tocara el violí a la seua habitació.
Quan va anar al menjador, els tres homes el van vore i es van asustar. Aleshores, la germana va dir als pares que la millor solució era desfer-se de Gregor, perquè era un càrrec per a la família. Gregor ho va sentir, i es va posar molt trist. Aquella mateixa nit Gregor va morir i al dia següent la criada es va desfer del cos. Els pares van fer fora a aquells homes, i tots tres, feliços per haver-se llevat un pes de damunt, se’ n van anar a passejar. La seua germana va trobar un bon home i es va casar, els pares van abandonar la casa, es van comprar una altra i tots tres, van començar una nova vida.
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer: prima, alta, de dol, dolor majestuosa, una dona passà, amb la mà fastuosa gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua. Crispat com un extravagant, bevia jo als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―, la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai! Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço, tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!
CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62
[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.]
Els versos estan formats per 12 síl·labes, i per tant són alexandrins.
El tema és l' amor a primera vista. Un home anava passejant pel carrer, i de sobte va veure a una dona alta, prima i vestida de dol que passava pel seu costat. La va mirar fixament als ulls i es va enamorar de la dolçor de la seua mirada. Però, l' inesperat encontre va durar poc, ja que, ella se' n va anar i ell, penedit de no haver-li dit res, es preguntava si potser algun dia la tornaria a veure.
Les imatges poètiques que apareixen són:
" Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer" ---> personificació
" amb actitud d'estàtua" ---> metàfora
" bevia jo als seus ulls" ---> metàfora
" la dolçor que fascina i el plaer que mata" ---> antítesi
" d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida" ---> hipèrbole
Situa el present fragment en l'argument de Madame Bovary i comenta'n la rellevància per al desenvolupament de la trama.
Aquest fragment és un dels fragments clau de l’ obra, ja que, a partir d’ aquest moment és quan a Emma li comencen els problemes, ja que, passa d’ una immensa felicitat a estar malalta, tancada en l’ habitació.
La senyora Bobary, es va casar amb Charles pensant que estava enamorada, però al cap d’un temps es va donar compte de que la seua felicitat no estava al seu costat. Emma va emmalaltir, i com el seu marit pensava que necessitava un canvi d’ aires, es van traslladar a Yonville per tal que li millorara la salut. Quan van arribar, es van adonar de que estava embarassada.
Al cap de nou mesos, va nàixer una xiqueta a la qual, van anomenar Berthe. La seua salut anava millorant. Allí va conèixer un home, anomenat Léon, en el qual tenia moltes coses en comú. Ell li cantava versos, i cada vegada passaven més temps junts.
Léon va pensar que tenia que oblidar-se d’ ella, ja que, estava casada i no tenia res a fer. Així que, va decidir acabar la carrera d’ advocat a Londres. Emma, quan se’ n va anar, es va posar trista.
Però, un dia va conèixer un home, que es deia Rodolphe, i li va canviar la vida. Rodolphe va anar a casa del metge, per tal que, aquest li fera una revisió a un dels seus criats perquè feia setmanes que no es trobava bé. D’ aquesta manera, va conèixer a la senyora de la casa, la qual, li va parèixer encantadora. Aleshores, va pensar que ella no era feliç en el seu matrimoni, i que amb quatre tonteries la conquistaria.
Així que, al dia següent, en el concurs de bestiar, Rodolphe i Emma se’n van anar a passejar pel camp. Rodolphe li deia que era una dona molt bonica i que s’ havia enamorat d’ ella. Primer ella el rebutjava, però, al final es van besar i a partir d’ aquell moment, van començar a veure’s cada dia i a escriure’s cartes d’ amor. La seua passió augmentava cada dia més, i un dia Emma li va proposar escapar-se, amb la nena, a una altra ciutat i així començar una nova vida, sense amagar-se de ningú. Al seu amant li va parèixer una idea genial, i van acordar que ella faria com si se n’ anara a comprar, i ell l’ esperaria a l’ estació de tren amb dos passaports a París.
Aleshores Emma va encomanar un abric consistent i una caixa fàcil de transportar per al viatge. El botiguer es va estranyar del que la dona li havia demanat, però no li va donar importància. Emma estava més feliç que mai, i contava els dies que faltaven per a estar al costat del seu estimat. Charles la trobava absolutament irresistible, igual que als primers temps de matrimoni. La sogra també es va adonar del gran canvi, ja que, ara quasi no discutien.
Cada vegada el dia de l’ escapada estava més prop, i a Rodolphe li entraven més dubtes, ja que, per a ell Emma era una dona més, igual que totes les altres, i a més a més, no volia fer-se càrrec d’una xiqueta. Així que, va decidir escriu-li una carta, per a dir-li que l’ escapada no era una bona idea, ja que, a la llarga es podia penedir i el millor era que es separaren.
Emma es va emportar la carta a les golfes, i una vegada allí, va començar a llegir-la. Li van entrar ganes de suïcidar-se, però just quan estava a punt de deixar-se caure, el seu marit la va cridar per a anar sopar, i es va aturar. Emma no tenia fam, les cullerades que es posava a la boca l’ ofegaven, i es va desmaiar. La van portar al llit. A mitjanit, va començar a desvariejar i se li va presentar una febre cerebral.
Es recuperava molt lentament, i va tardar molts mesos a poder alçar-se del llit. Els diners s’ anaven esgotant i cada vegada hi havien més deutes, com l’ abric, les caixes, la bossa de nit... que Emma havia encomanat per al viatge, i que s’ havien de pagar. Com Charles en aquell moment no podia pagar-ho, va acordar amb el botiguer, que ho pagaria tot a l’any següent.
Emma, pensant que estava a punt de morir, va demanar la comunió i va començar a relacionar-se més amb l’ església, a comprar rosaris i amulets, a cosir roba per als pobres, i fins i tot, a prestar més atenció a Berthe. Així que, un dia Charles va decidir portar-la al teatre.
A Emma li va encantar la idea i amb els seients de preferència que el seu home havia aconseguit, es sentia molt afortunada. Quan va acabar l’ obra, va aparèixer una olor de gas, i Charles tement que es desmaiaria, va decidir portar-li un got d’ orxata. Pel camí es va trobar a Léon, i aquest va anar a saludar a Emma.
Tots tres, com feia anys que no es veien, van eixir a fora a prendre alguna cosa i contar-se coses. Léon els va proposar que es quedaren un dia més a la ciutat, però Charles va dir que ell se’n sentia que anar per motius de treball, però que Emma, si volguera, es podia quedar un dia més. Emma va dir que s’ ho pensaria.
Aquella nit Léon els va seguir fins a l’ hotel per a saber on s’ allotjaven. Al dia següent, Léon se’ n va anar fins a l’ hotel per a veure a Emma i seduir-la a poc a poc. Efectivament, Emma estava allí, però li va dir que no podien estar junts, perquè ella era massa vella i ell massa jove. A l’ endemà van tornar a quedar, i Emma li va donar una carta tornant a explicar-li que era impossible que estigueren junts.
Quan va tornar a Yonville, li van dir que el seu sogre havia mort d’ un atac d’ apoplexia. Charles estava molt trist, i com en aquell moment no podia fer-se càrrec dels deutes, li va demanar a la seua dona que s’ encarregara ella. Ella va acceptar, i com Léon era advocat, va anar tres dies amb ell, per tal que li ajudara amb els deutes.
Van ser tres dies meravellosos, com una excel·lent lluna de mel. El comiat va ser molt trist, però van acordar en escriure’s cartes cada dia, i a més a més, Emma li va fer prometre que buscaria la manera d’ anar almenys una vegada a la setmana. Així que, li va dir al seu marit, que volia anar a classes de piano a la ciutat. Al principi a Charles no li va parèixer una bona idea, però al final, va acabar acceptant.
Emma anava cada dijous a veure’l, es passaven el dia a l’ habitació d’ un hotel, i quan arribava l’ hora de acomiadar-se es posaven molt tristos.
Emma no s’ havia recordat més dels deutes, i un dia va anar el comerciant per a cobrar-los, però com no tenia diners, li va proposar que venguera una casa de l’ herència del seu sogre, sense que el marit s’ adonara, per a traure uns pocs diners. Emma ho va fer, i amb els diners que va traure, va pagar alguns dels deutes. Però li faltaven més deutes per pagar, i no sabia d’ on traure més diners.
Un dijous, Emma va arribar a l’ hotel i Léon no estava. Es va esperar unes quantes hores, però res, allí no apareixia ningú. Al migdia, va arribar Léon, i li va explicar que havia tingut que dinar amb el farmacèutic, i que se’ n anava cinc minuts a prendre un cafè amb ell, i li va demanar que l’ esperara fins que vinguera. Emma li va dir que si. Va passar mitja hora i Léon no arribava, així que va decidir anar-se’n. Al cap d’ una estona va arribar Léon, i es va adonar de que no estava, però en lloc de posar-se trist, no ho va fer, ja que, Emma l’ aclaparava i no sentia el mateix que abans. Emma estava molt enfadada i va decidir no tornar-lo a veure.
Un dia li va arribar una carta, que posava que si no pagava huit mil francs en vint-i-quatre hores, l’ embargarien. Emma estava desesperada, no sabia que fer. Va anar a buscar a Léon per a demanar-li diners, però aquest li va dir que no els tenia. Desprès va pensar en Rodolphe, que com ell era ric li’ls podria prestar. Però tampoc va tenir sort, ja que, Rodophe li va dir que estava passant per un mal moment i que no podia.
La senyora Bobary ja no sabia a qui acudir. Li va demanar la clau de la farmàcia a Justin, el fill del farmacèutic, i una vegada allí, va agafar un pot on hi havia verí i se’l va menjar. En arribar a casa, Charles li demanava explicacions sobre l’ embarg. Ella li va donar una carta i li va dir que la llegira l’ endemà i que no li diguera res més.Emma es va estirar al llit, i al cap d’ una estona va començar a trobar-se malament, cada vegada estava més pàl·lida, tenia convulsions i fins i tot, escopia sang. Mentrestant, el farmacèutic intentava trobar un antídot per tal de netejar-li l’ estomac. Però, per desgràcia no van arribar a temps, i va morir. Aleshores a Charles se li va caure el món damunt. El dia del enterrament, va arribar el vell Rouault, el seu pare, pensant que arribaria a temps i que la podrien salvar. Quan li van dir que la filla estava morta, es va posar a plorar, i en acabar la cerimònia se’ n va anar ràpidament.
Charles va tindre que vendre quasi tots els mobles, per a pagar les despeses de la cerimònia i tots els deutes que tenia pendents. Un dia va decidir obrir el calaix d’ Emma, i va trobar totes les cartes que s’ havia enviat amb els seus amants, Rodolphe i Léon. Al dia següent va morir.
ComBerthe s’ havia quedat sense pares, la van enviar amb l’ àvia, però aquell mateix any va morir. Aleshores, com el vell Rouault es va quedar paralític i no podia cuidar a la xiqueta, la van enviar amb una tia. La tia era pobra, i per tal que Berthe es guanyara la vida, l’ ha va posar a treballar en una filatura de cotó.
El Parc Ribalta de Castelló de la Plana va ser construït a mitjan del segle XIX, sobre els terrenys de l' antic cementeri municipal, i va tardar casi 50 anys a ser el que és ara. Es caracteritza per la variada vegetació que presenta, ja que, hi podem trobar molta diversitat de plantes, com per exemple pins, eucaliptus, moreres o lledoners, entre altres. Aquesta vegetació fa que moltes de les espècies que en altres llocs no puguin sobreviure, ho facin ací. En l' actualitat, viuen més de 450 espècies, les quals formen la gran riquesa i diversitat del Ribalta.
Castelló, encara que siga un ciutat menuda, fa uns anys presentava un caòtic trànsit local i abundants col·lapses entre les ciutats del voltant. Així que, l' any 2002 el PP i el PSOE van pensar en un transport públic per tal d' acabar amb aquests problemes. El PP va guanyar les eleccions, i ràpidament va proposar posar en marxa el TVRCas, projecte que consisteix en dividir el parc Ribalta en dos, per tal que enmig passe un tramvia que travesse la ciutat de est o oest, des de la UJI fins al Grau.
L' organització el BLOC (organització unitària del nacionalisme valencià progressista), el PSOE i els ecologistes en general, lluiten per posar fi a aquest projecte, ja que, els danys que es produiran seran irreversibles i al mateix temps, s’ obstaculitzarà la lliure circulació peatonal, al quedar dividit en dues parts.
En especial, el BLOC considera un atemptat ecològic, històric, urbanístic i també emocional, dividir en dos el parc, ja que, si el projecte continua endavant passarien dos autobusos cada cinc minuts, la qual cosa, posaria en perill la gent que hi passeja i acabaria per destruir totalment al parc. El PSOE va recolzar al BLOC en demanar un traçat alternatiu, que consistia en desviar uns pocs metres el traçat, i d'aquesta manera s' evitaria travessar el parc sense una gran inversió de diners. Però el PP, recolzat per la gran majoria, va seguir endavant amb el seu projecte del TVRCas.
Molts castellonencs i castellonenques han fet manifestacions, amb el suport del Consell Valencià de Cultura, l’ Universitat Politècnica de València i el col·legi d’ arquitectes de Castelló, amb l’ objectiu
d’ impedir que les obres continuen endavant, ja que, l’ alcalde no mostra l’ autorització de patrimoni per a confirmar que són legals.
Ara, des de fa molts mesos, les obres estan paralitzades i no sabem fins quan, ja que, es van trobar alguns ossos de l’ antic cementeri, i per tal que les obres seguisquen endavant és necessari l’ aprovació d’ un nou projecte, amb l’ objectiu d’ alterar el menys possible les restes del cementeri fent les necessàries desviacions. A més a més, el nou projecte pretén que el parc continue sent una zona agradable, i per això, pretén conservar 1500 metres quadrats de zones verdes i col·locar bancs d’ estil romàntic. Així que, d’ aquesta manera les persones podran seguint passejant per allí i al mateix temps, podrà passar el tramvia.
Però aquest projecte és massa car, i fins que el Consell aprove el nou projecte i reserve una part de diners per a fer front al cost, i d’ aquesta manera enterrar els esquelets que es troben, les obres seguiran parades. Així que, fins que no arriben els diners les obres continuaran paralitzades i mentrestant els ecologistes intentaran lluitar per acabar amb les obres i conservar aquest parc històric.
El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i del Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:
La major importància del sentiment enfront la raó.
La forta tendència nacionalista de cada país.
La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
La literatura romàntica va valorar aquestes dimensions irracionals:
- El sentiment. L' amor era l' epicentre de l' ideal de l' escriptor romàtic, i no aconseguir-lo podia dur a l' autodestrucció.
-El somni. Es donava més importància a la nocturnitat, al valor del presagi , la dimensió visionària i la imatge onírica.
-La imaginació. La creativitat i l' originalitat individuals van esdevindre valors contra la còpia del model i l' aplicació de cànons tancats. Es va començar a valorar l' exotisme, i la reivindicació de l' època medieval va adquirir gran importància.
El Romanticisme va nàixer a Alemanya i la Gran Bretanya, però ràpidament es va estendre per tota Europa i per tot el món. LITERATURA ALEMANYA
En Alemanya, els escriptors no es trobaven en el seu millor moment, ja que, no trobaven el seu paper en la societat i havien de seguir els models francesos.
Cal destacar a Goethe, que va aconseguir que triomfara la intel·ligència sobre el caos. Va escriure obres com Poesia i veritat, Elegies romanes o Les afinitats electives. Però l' obra que més destaca és Faust, que representa a l' home que a aconseguit el coneixement i la saviesa en l' edat madura, i que pacta amb el diable per tal de tornar a posseir la joventut. D' aquesta obra es van publicar dues parts, la segona és més complexa. Al final el protagonista es va quedar cec.
Un altre autor important va ser Schiller, que va cultivar la poesia, el teatre i l' assaig. La seua poesia era complexa, subjectiva i sentimental, i va obrir pas al ideal romàntic. Destaquen obres com De la gràcia i la dignitat o Cartes sobre la formació estètica de l' home.
LITERATURA ANGLESA
Destaca William Blake, amb obres com Cants d' Innocència o Llibres profètics. També són importants els seus gravats, que tenen una gran influència en la imatgeria romàntica i simbolista del segle XIX, i els seus dibuixos de la Bíblia i la Divina Comèdia.
La industrialització va fer que el país cresquera moltíssim, i d' aquesta manera van aparèixer nous autors. Alguns d' aquests autors van ser Walter Scott, que va orientar la novel·la històrica al realisme, amb Ivanhoe, o John Keats que volia arribar a la bellesa influït pel clàssic de Roma, i per això, són importants les seues Odes, especialment "A un rossinyol".
Lord Byron, s' ha convertit en símbol vivent del poeta maleït. Va morir jove, quan tenia 34 anys lluitant contra els turcs. L' obra Don Joan ha adquirit molta importància, i El corsari explica llegendes en vers que exalten la llibertat.
Però no tots van ser homes, ja que, algunes dones també van tindre la seua importància. Un exemple és Mary Shelley, amb Dr. Frankenstein, en la qual, va crear un ésser igual que l' home amb mètodes científics. Al final, aquesta criatura es va convertir en un monstre, i com volia rebel·lar-se contra els déus i crear com fan ells, aquests el van castigar.
LITERATURA FRANCESA
La novel·la de fulletó va adquirir gran importància, i s' anomenava així perquè es publicava en plecs de periodicitat setmanal. Un dels autors més importants va ser Alexandre Dumas, sobretot amb l' obra Els tres mosqueters.
Victor Hugo, va propiciar el renaixement del moviment amb Hernani, i també va escriure dues novel·les romàntiques famoses: Nostra Senyora de París i Els miserables. LITERATURA ITALIANA
Destaca Giacomo Leopardi, que es considerava antiromàntic, perquè pensava que el Romanticisme havia portat un concepte de barbàrie. Li encantava la literatura i la cultura clàssiques. Els temes més importants de la seua obra són el tedi (avorriment) i la vanitat. Destaca Zibaldone di pensieri.
El teatre anglès s' anomena teatre elisabetià, i es caracteritza per la simplicitat en l' escena i la importància de la paraula. També, van apàreixer uns autors que van tindre molt de èxit.
Entre aquests autors destaquen Chistopher Marlowe, que va ser traductor d' Ovidi, i una de les seues obres més conegudes va ser Faust, i també de la primera tragèdia històrica de l' escena britànica,Edward the Second.Aquest autor va renovar el gènere utilitzant la història d' Anglaterra i parlant de temes universals.
També cal destacar, a Ben Jonson, que va passar d' actor a autor. Va tractar temes relacionats amb els vicis i els costums d' aquella època. El seu teatre és molt realista, ja que, no respecta les tres unitats (espai, temps i acció) i fa que tota la història ocórrega en un sol dia. Va triomfar ambCada un amb el seu caràcter, i també va escriure llibres poètics, dels quals destaquen Volpone, que es una comèdia que segueix el model d' aquella època.
Però, sobretot l' autor que més destaca és William Shakespeare. Aquest autor i Cervantes, són considerats com els més importants de tota la història de la literatura.
El seu nom inicial era Shakespear, però amb el pas del temps va afegir la "e" per a reforçar el sentit en anglès de "sacseja-llança". Va estudiar gramàtica llatina i va llegir obres de Sèneca quan anava a l' escola. En 1582 es va casar amb una dona huit anys més gran que ell, i uns anys més tard, en 1587, se' n va anar a Londres, on va començar el seu treball com a actor, autor i coempresari.
Ell es considerava un poeta que escrivia teatre per a viure, però a poc a poc, es va esforçar per a exel·lir en l'art dramàtic. El seu teatre va ser vist per tots els públics, i les seues primeres obres van tractar temes d' història anglesa. Va conrear la tragèdia i la comèdia, i el seu teatre no va ser innovador. Shakespeare va tindre alguns privilegis per al conreu del teatre, i aquest destaca per l' harmonia i per la combinació de la tradició popular i la literatura culta renaixentista, és a dir, que no s' ajusta als principis clàssics de la tragèdia i va barrejar elements tràgics i còmics, i tampoc va respectar les tres unitats (espai, temps i acció).
Va escriure algunes tragèdies com: Romeu i Julieta, Hamlet, Otel·lo, El rei Lear o Macbeth. Aquestes obres contenen personatges inoblidables, per exemple Hamlet és el príncep intel·ligent pres del dubte; Lear és el pare abandonat per les filles; Macbeth representa l' ambició i Otel·lo representa la gelosia.
Romeu i Julieta, tracta de l' amor de dos joves adolescents que s' enamoren en un ball, i que no poden renunciar al seu amor, a pesar dels enfrontaments de les seues famílies. Així que, la seua passió els obliga a mantindre una relació clandestina. Per tant, podem observar el conflicte de l' individu amb la societat. Al final, la mort dels dos joves posarà fi a l' antiga rivalitat de les dues famílies. L' ambient d' aquesta obra es italià, i la majoria dels elements que formen part de la relació amorosa pertanyen a la iconografia renaixentista.
Però, entre el 1590 i el 1640, el puritanisme anglés va posar alguns límits a les representacions teatrals. Encara així, l' any 1590 va estrenar la primera part de les tres que componen Enric VI, amb la col·laboració de Marlowe. També va publicar els seus sonets, al 1609, i l' última obra que va representar va ser La tempesta,en 1611.
Finalment, es va jubilar quan tenia 50 anys, i va morir el 23 d' abril de 1616, el mateix dia que Cervantes.
Fonts: Llibre de Literatura Universal de Castellnou
En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. Assenyaleu quines figures retòriques (de mots o de sentències) hi empra.
Repetició "...per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps..."
"És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert."
Antítesi "Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa."
"Al gra, Poloni; menys retòrica. Senyora, us juro que no faig retòrica."
Hendíadis
"... a la celestial i formosa Ofèlia"
"Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada."
"... per obediència i deure..."
Paral·lelisme
"... el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps... "
"... ben lletja i ben desgraciada... "
Anadiplosi
"És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. "
"... la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte... "
Antístrofa
" El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria. "
Concatenació
" Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. "
La Divina Comèdia és l' obra més extraordinària de l' època medieval i un dels llibres més importants de la història de la literatura de tots els temps. L' aventura està narrada en primera persona i en temps passat, la qual cosa significa que Dant ja ha tornat el viatge i ja ha estat purificat per la gràcia divina.
L' autor va anomenar a la seua obra comèdia, ja que volia diferenciar la seua obra de la tragèdia perquè la tragèdia té un final tràgic, i en canvi la comèdia té un final feliç. Nosaltres som contemporanis del Dant, i per tant, estem en la confluència d’un classicisme ètnic i un cristianisme espontani. En l’encontre d’una llengua nova amb un incipient amor dels antics. En el contrast d’una obstinació patriòtica amb una aspiració universal de cultura i de justícia. La majoria diuen que Dant va començar a escriure la seua obra en març, però altres diuen que va ser en abril, de l' any 1300. Va ser l' any del primer gran Jubileu de l’Església romana, i també va començar la producció d’una de les creacions escrites més importants de l’esperit humà, tot i que el poeta va començar a escriure la Divina Comèdia a partir del 1307.
La seua obra és un «poema sacre», és a dir, una narració, un viatge per a descobrir i ordenar el món sencer i la pròpia vida. Dante escrivia en vers, perquè era «poeta» i en aquells temps les «narracions» es feien en vers. L' autor reflecteix la figura incomparable de Beatriu, la unió de l’amor i de la salvació, la bellesa i el coneixement, i per últim la mort i la immortalitat.
Dant reuneix en els tres llibres del poema narratiu (Infern, Purgatori i Paradís) tota la varietat i totes les possibilitats de l’experiència de la humanitat occidental acumulades fins al seu temps. També es el principi del nostre món: el món clàssic de Grècia i de Roma, la mitologia, la Bíblia i l’Evangeli, l’esperit medieval i la nova societat urbana, les lluites polítiques i la ideologia del poder, el primer «humanisme», la filosofia i la teologia.
Dant ens mostra com es l' univers, abans que la ciència moderna ens aportara les noves teories. La seua obra està formada per un nou llenguatge literari i per l' aventura humana individual de salvació.
La poesia trobadoresca va ser escrita per els poetes en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII. Aquests poetes es dedicaven a cantar en les corts feudals dels nobles. Però, els protagonistes no eren sempre homes, ja que, també hi havien algunes dones, anomenades "trobairitz", que cantaven als cavallers i trobadors, i no pas als seus marits. Els matrimonis nobles eren per conveniència, i tant homes com dones volien expressar el seu amor fora del matrimoni, és a dir, volien un amor cortès gratuït i lliure, però tenien que guardar el seu honor i intentar que el seu marit no s'adonara.
La poesia trobadoresca va tindre molt d'èxit, ja que, els poetes d'altres parts del món, sobretot els del nord d'Itàlia i de Catalunya, també van començar a escriure en aquesta llegua (occità). Es conserven unes 2500 poesies, de les quals, en algunes coneixem els poetes i altres són anònims. Els "cançoners" s'han encarregat durant els segles XIII, XIV i XV, de conservar aquests poemes, i això a fet possible, que hui en dia els puguem conèixer.
Hi abunden temes molt variats, però el tema que més predomina sol ser la història d'un cavaller enamorat d'una dona casada (midons), els marits de les quals es deien "gilós", volien descobrir la relació per a posar-hi fi. El poeta a vegades rep l' ajuda d'un escuder, mentre que el gilós utilitza els espietes (lausengiers) per a saber tot el que passa. Per a recitar aquestes poesies el joglar utilitzava senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entenien, per tal que el marit o qualsevol altra persona no s'adonaven del que tractava la poesia.
Es traca d'una poesia bella i acurada, a la qual, hi abunda una riquesa tècnica. Aquesta riquesa tècnica va fer que aparegueren diversos estils:
1)Trobar ric o car Apareix en el domini formal i busca la perfecció de la forma.
2) Trobar clus Consisteix en jugar amb el sentit i el concepte.
3) Trobar lleu Imita les formes populars i es dirigeix a un públic ampli.
Van existir molts trobadors importants, però alguns dels més destacats van ser:
Bernat de Ventadorn Va viure 23 anys, era el fill d'un servent i d'una fornera del castell de Ventadorn. El van enviar a l'exili després d'enamorar-se d'una dama del castell. El va acollir Elionor d'Aquitània, i va morir en un monasteri. Giraut de Bornelh Es diu que va ser el mestre dels trobadors, va tractar de tots els temes trobadorescos i va utilitzar tots els estils de l'època.
Arnaut Daniel Va ser el creador de la sextina (composició de sis estrofes de sis versos decasil·làbics i una tornada de tres versos). Cada vers acaba amb un mot que es repeteix en una posició diferent en l'estrofa següent. Guillem de Cabestany Guillem de Cabestany era un cavaller molt famós de la comarca del Roselló. En la seua comarca hi havia un dama que es deia na Saurimonda, esposa de Guillem Rosselló, que era un noble ferotge i orgullós. Guillem de Cabestany es va enamorar de la seua dona i li cantava i feia cançons, aquesta el corresponia i l'estimava més que res al món. Els dos amants no eren molt discrets i Guillem Roselló es va adonar de la traïció de la seua dona, i va decidir venjar-se. Guillem Roselló va quedar amb Guillem de Cabestany al bosc per a anar a caçar. Quan Guillem de Cabestany va anar a saludar-lo, aquest li va clavar una llança al pit i desprès li va arrancar el cor. Quan va arribar a palau, Guillem Roselló li va donar el cor al cuiner per tal que el cuinara, i així ho va fer. A la nit, li'l va donar a la seua dona i aquesta se'l va menjar tot. Quan va acabar de sopar, el seu marit li va dir que allò que s'havia menjar era el cor del seu estimat Guillem de Cabestany. La dona, desesperada i repenedida per haver-se'l menjat, es va tirar des de un torre molt alta i es va matar.
Cerverí de Girona Era un trobador vinculat a la casa reial, del qual conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa que es conserva de cap trobador. Conreà tant el trobar lleu com el ric. Les seues obres es poden agrupar en: obres populars, amoroses, morals, religioses o narratives. Va escriure un poema, anomenat Els proverbis, dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells.
Algunes de les "trobairitz" més famoses van ser:Beatriz, Comtessa de Diá;Maria de Ventadorn; Alamanda de Castelnau...
