A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!
CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62
[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.]
- Els versos estan formats per 12 síl·labes, i per tant són alexandrins.
- El tema és l' amor a primera vista. Un home anava passejant pel carrer, i de sobte va veure a una dona alta, prima i vestida de dol que passava pel seu costat. La va mirar fixament als ulls i es va enamorar de la dolçor de la seua mirada. Però, l' inesperat encontre va durar poc, ja que, ella se' n va anar i ell, penedit de no haver-li dit res, es preguntava si potser algun dia la tornaria a veure.
- Les imatges poètiques que apareixen són:
" amb actitud d'estàtua" ---> metàfora
" bevia jo als seus ulls" ---> metàfora
" la dolçor que fascina i el plaer que mata" ---> antítesi
" d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida" ---> hipèrbole
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada