Exercici de Hamlet. Acte II - Escena II

En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. Assenyaleu quines figures retòriques (de mots o de sentències) hi empra.

Repetició
"...per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps..."

"És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert."

Antítesi

"Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa."

"Al gra, Poloni; menys retòrica.
Senyora, us juro que no faig retòrica."

Hendíadis

"... a la celestial i formosa Ofèlia"

"Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada."

"... per obediència i deure..."

Paral·lelisme

"... el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps... "

"... ben lletja i ben desgraciada... "

Anadiplosi

"És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. "

"... la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte... "

Antístrofa

" El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria. "

Concatenació

" Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. "