- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
- El sentiment. L' amor era l' epicentre de l' ideal de l' escriptor romàtic, i no aconseguir-lo podia dur a l' autodestrucció.
-El somni. Es donava més importància a la nocturnitat, al valor del presagi , la dimensió visionària i la imatge onírica.
-La imaginació. La creativitat i l' originalitat individuals van esdevindre valors contra la còpia del model i l' aplicació de cànons tancats. Es va començar a valorar l' exotisme, i la reivindicació de l' època medieval va adquirir gran importància.
El Romanticisme va nàixer a Alemanya i la Gran Bretanya, però ràpidament es va estendre per tota Europa i per tot el món.
LITERATURA ALEMANYA
En Alemanya, els escriptors no es trobaven en el seu millor moment, ja que, no trobaven el seu paper en la societat i havien de seguir els models francesos.
Cal destacar a Goethe, que va aconseguir que triomfara la intel·ligència sobre el caos. Va escriure obres com Poesia i veritat, Elegies romanes o Les afinitats electives. Però l' obra que més destaca és Faust, que representa a l' home que a aconseguit el coneixement i la saviesa en l' edat madura, i que pacta amb el diable per tal de tornar a posseir la joventut. D' aquesta obra es van publicar dues parts, la segona és més complexa. Al final el protagonista es va quedar cec.
Un altre autor important va ser Schiller, que va cultivar la poesia, el teatre i l' assaig. La seua poesia era complexa, subjectiva i sentimental, i va obrir pas al ideal romàntic. Destaquen obres com De la gràcia i la dignitat o Cartes sobre la formació estètica de l' home.
LITERATURA ANGLESA
Destaca William Blake, amb obres com Cants d' Innocència o Llibres profètics. També són importants els seus gravats, que tenen una gran influència en la imatgeria romàntica i simbolista del segle XIX, i els seus dibuixos de la Bíblia i la Divina Comèdia.
La industrialització va fer que el país cresquera moltíssim, i d' aquesta manera van aparèixer nous autors. Alguns d' aquests autors van ser Walter Scott, que va orientar la novel·la històrica al realisme, amb Ivanhoe, o John Keats que volia arribar a la bellesa influït pel clàssic de Roma, i per això, són importants les seues Odes, especialment "A un rossinyol".
Lord Byron, s' ha convertit en símbol vivent del poeta maleït. Va morir jove, quan tenia 34 anys lluitant contra els turcs. L' obra Don Joan ha adquirit molta importància, i El corsari explica llegendes en vers que exalten la llibertat.
Però no tots van ser homes, ja que, algunes dones també van tindre la seua importància. Un exemple és Mary Shelley, amb Dr. Frankenstein, en la qual, va crear un ésser igual que l' home amb mètodes científics. Al final, aquesta criatura es va convertir en un monstre, i com volia rebel·lar-se contra els déus i crear com fan ells, aquests el van castigar.
LITERATURA FRANCESA
La novel·la de fulletó va adquirir gran importància, i s' anomenava així perquè es publicava en plecs de periodicitat setmanal. Un dels autors més importants va ser Alexandre Dumas, sobretot amb l' obra Els tres mosqueters.
Victor Hugo, va propiciar el renaixement del moviment amb Hernani, i també va escriure dues novel·les romàntiques famoses: Nostra Senyora de París i Els miserables.
LITERATURA ITALIANA
Destaca Giacomo Leopardi, que es considerava antiromàntic, perquè pensava que el Romanticisme havia portat un concepte de barbàrie. Li encantava la literatura i la cultura clàssiques. Els temes més importants de la seua obra són el tedi (avorriment) i la vanitat. Destaca Zibaldone di pensieri.
En el primer paràgraf, sobra "la de", "la del"...
ResponEliminaEn lloc de Shakespeare, vols dir "John Keats".
A Frankenstein li sobra la "m" final.