El teatre elisabetià: Shakespeare

El teatre anglès s' anomena teatre elisabetià, i es caracteritza per la simplicitat en l' escena i la importància de la paraula. També, van apàreixer uns autors que van tindre molt de èxit.

Entre aquests autors destaquen Chistopher Marlowe, que va ser traductor d' Ovidi, i una de les seues obres més conegudes va ser Faust, i també de la primera tragèdia històrica de l' escena britànica, Edward the Second. Aquest autor va renovar el gènere utilitzant la història d' Anglaterra i parlant de temes universals.

També cal destacar, a Ben Jonson, que va passar d' actor a autor. Va tractar temes relacionats amb els vicis i els costums d' aquella època. El seu teatre és molt realista, ja que, no respecta les tres unitats (espai, temps i acció) i fa que tota la història ocórrega en un sol dia. Va triomfar amb Cada un amb el seu caràcter, i també va escriure llibres poètics, dels quals destaquen Volpone, que es una comèdia que segueix el model d' aquella època.

Però, sobretot l' autor que més destaca és William Shakespeare. Aquest autor i Cervantes, són considerats com els més importants de tota la història de la literatura.

El seu nom inicial era Shakespear, però amb el pas del temps va afegir la "e" per a reforçar el sentit en anglès de "sacseja-llança". Va estudiar gramàtica llatina i va llegir obres de Sèneca quan anava a l' escola. En 1582 es va casar amb una dona huit anys més gran que ell, i uns anys més tard, en 1587, se' n va anar a Londres, on va començar el seu treball com a actor, autor i coempresari.

Ell es considerava un poeta que escrivia teatre per a viure, però a poc a poc, es va esforçar per a exel·lir en l'art dramàtic. El seu teatre va ser vist per tots els públics, i les seues primeres obres van tractar temes d' història anglesa.

Va conrear la tragèdia i la comèdia, i el seu teatre no va ser innovador. Shakespeare va tindre alguns privilegis per al conreu del teatre, i aquest destaca per l' harmonia i per la combinació de la tradició popular i la literatura culta renaixentista, és a dir, que no s' ajusta als principis clàssics de la tragèdia i va barrejar elements tràgics i còmics, i tampoc va respectar les tres unitats (espai, temps i acció).

Va escriure algunes tragèdies com: Romeu i Julieta, Hamlet, Otel·lo, El rei Lear o Macbeth. Aquestes obres contenen personatges inoblidables, per exemple Hamlet és el príncep intel·ligent pres del dubte; Lear és el pare abandonat per les filles; Macbeth representa l' ambició i Otel·lo representa la gelosia.

Romeu i Julieta, tracta de l' amor de dos joves adolescents que s' enamoren en un ball, i que no poden renunciar al seu amor, a pesar dels enfrontaments de les seues famílies. Així que, la seua passió els obliga a mantindre una relació clandestina. Per tant, podem observar el conflicte de l' individu amb la societat.
Al final, la mort dels dos joves posarà fi a l' antiga rivalitat de les dues famílies. L' ambient d' aquesta obra es italià, i la majoria dels elements que formen part de la relació amorosa pertanyen a la iconografia renaixentista.

Però, entre el 1590 i el 1640, el puritanisme anglés va posar alguns límits a les representacions teatrals. Encara així, l' any 1590 va estrenar la primera part de les tres que componen Enric VI, amb la col·laboració de Marlowe. També va publicar els seus sonets, al 1609, i l' última obra que va representar va ser La tempesta, en 1611.

Finalment, es va jubilar quan tenia 50 anys, i va morir el 23 d' abril de 1616, el mateix dia que Cervantes.




Fonts:
Llibre de Literatura Universal de Castellnou