FRANZ KAFKA: La metamorfosi (La transformació)

Comenta l'argument d'aquest fragment en el context global de la narració.

Aquest fragment és un dels més importants de l’obra, ja que, ens explica el problema del protagonista. Està situat al començament de l’ obra quan Gregor Samsa es desperta un matí, i es troba convertit en un insecte de forma d’ escarabat.

Quan es va despertar, es va adonar de que tenia un ventre bombat i múltiples potes. Aleshores va pensar que no estava en un somni, ja que, la seua habitació era la mateixa de sempre i les coses estaven al lloc de sempre. Al cap d’ uns minuts, va intentar alçar-se, perquè tenia que anar a treballar. Però, com no sabia coordinar les potes, no podia.

Els pares i la germana, al veure que no s’ alçava i que faria tard al treball, van anar a cridar-lo, per tal que es donera pressa. Els minuts passaven, i Gregor no aconseguia alçar-se, i al final, en un d’ aquests intents va caure del llit. Va fer molt se soroll, i just en aquest moment va arribar un home de la empresa on treballava, per a informar al cap sobre el motiu per el qual no havia anat a treballar.

Gregor intentava obrir la porta de l’ habitació i mentrestant els pares li van dir a l’ home que s’ esperara un poquet, fins que Gregor eixira. Gregor, amb molts esforços, va aconseguir arribar fins a la porta, i amb la boca va rodar la clau i la va obrir. Gregor va eixir de l’ habitació i va intentar explicar-li a l’ home el que li havia passat. Quan el van vore, tots es van quedar bocabadats, l’ home es va asustar i se’n va anar corrents, i Gregor no va aconseguir parlar amb ell. Aleshores, el pare es va enfadar amb Gregor, li va fer mal a una de les potes i el va tancar a l’ habitació.

A pesar de com l’ havien tractat, Gregor estava preocupat per la seua família, ja que, ell era l’ únic que treballava, i si ara no podia, no sabia d’ on traurien diners. A més a més, ell volia enviar a la seua germana al conservatori quan tinguera prou diners, i ara en aquest estat, no podria.

Al dia següent la seua germana va anar a portar-li menjar de tot tipus, Però, els seus gustos també havien canviat, ja que, ara només li agradava el menjar podrit. La seua germana era l’ única que entrava a l’ habitació, li donava de menjar i li netejava la cambra. Un dia Grete va proposar a sa mare, que llevaren els mobles de l’ habitació de Gregor, per tal que, estiguera més agust i poguera desplaçar-se per tota l’ habitació sense que els mobles el molestaren. A la mare li va parèixer una idea genial. Així que, mare i filla es van dirigir a l’ habitació, per tal de llevar tots els mobles. Gregor, quan es va adonar del que volien fer, es va oposar totalment, ja que, a ell li agradaven els mobles, i es va penjar d’ un quadre per a mostrar el seu desacord. La mare quan el va vore, es va desmaiar i va perdre el coneixement.

Unes hores més tard, el pare va arribar a casa i quan li van contar el que havia passat, va dir que tota la culpa la tenia l’ escarabat. Gregor, com volia saber com es trobava sa mare, es va dirigir cap al menjador per a poder veure-la. El pare, quan el va vore es va alterar, i va començar a tirar-li pomes. Una d’ elles li va pegar a l’ esquena i li va fer molt de mal.

A poc a poc, la germana va començar a distanciar-se d’ ell, el menjar li’ l tirava i ja no li netejava l’ habitació. A més a més, un dia Gregor va sentir que el pares deien que l’ havien estat utilitzant per tal que guanyara diners, i així ells es guardaven una part per als seus capritxos. Això va fer que Gregor es sentira enganyat, ja que, a Gregor no li agradava aquell treball i només treballava per a pagar el deute del seu pare.

Al cap d’ un temps, aquells diners es van acabar, i tots tres es van tindre que posar a treballar. Van contractar una criada per tal que netejara l’ habitació de Gregor, i van alquilar algunes habitacions de la casa a tres homes.

Una nit, aquests homes li van demanar a Grete que tocara el violí al menjador per a ells. Ella va acceptar. Gregor va sentir el so del violí i li va encantar, i va decidir anar al menjador per a dir-li a la germana que tocara el violí a la seua habitació.

Quan va anar al menjador, els tres homes el van vore i es van asustar. Aleshores, la germana va dir als pares que la millor solució era desfer-se de Gregor, perquè era un càrrec per a la família. Gregor ho va sentir, i es va posar molt trist. Aquella mateixa nit Gregor va morir i al dia següent la criada es va desfer del cos. Els pares van fer fora a aquells homes, i tots tres, feliços per haver-se llevat un pes de damunt, se’ n van anar a passejar. La seua germana va trobar un bon home i es va casar, els pares van abandonar la casa, es van comprar una altra i tots tres, van començar una nova vida.

Les Flors del Mal XCIII: A UNA DONA QUE PASSA

Les Flors del Mal XCIII
A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62



[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.]

• Els versos estan formats per 12 síl·labes, i per tant són alexandrins.
• El tema és l' amor a primera vista. Un home anava passejant pel carrer, i de sobte va veure a una dona alta, prima i vestida de dol que passava pel seu costat. La va mirar fixament als ulls i es va enamorar de la dolçor de la seua mirada. Però, l' inesperat encontre va durar poc, ja que, ella se' n va anar i ell, penedit de no haver-li dit res, es preguntava si potser algun dia la tornaria a veure.
  
• Les imatges poètiques que apareixen són:

" Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer" ---> personificació

" amb actitud d'estàtua" ---> metàfora

" bevia jo als seus ulls" ---> metàfora

" la dolçor que fascina i el plaer que mata" ---> antítesi

" d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida" ---> hipèrbole

Madame Bovary

Situa el present fragment en l'argument de Madame Bovary i comenta'n la rellevància per al desenvolupament de la trama.

Aquest fragment és un dels fragments clau de l’ obra, ja que, a partir d’ aquest moment és quan a Emma li comencen els problemes, ja que, passa d’ una immensa felicitat a estar malalta, tancada en l’ habitació.

La senyora Bobary, es va casar amb Charles pensant que estava enamorada, però al cap d’un temps es va donar compte de que la seua felicitat no estava al seu costat. Emma va emmalaltir, i com el seu marit pensava que necessitava un canvi d’ aires, es van traslladar a Yonville per tal que li millorara la salut. Quan van arribar, es van adonar de que estava embarassada.

Al cap de nou mesos, va nàixer una xiqueta a la qual, van anomenar Berthe. La seua salut anava millorant. Allí va conèixer un home, anomenat Léon, en el qual tenia moltes coses en comú. Ell li cantava versos, i cada vegada passaven més temps junts.

Léon va pensar que tenia que oblidar-se d’ ella, ja que, estava casada i no tenia res a fer. Així que, va decidir acabar la carrera d’ advocat a Londres. Emma, quan se’ n va anar, es va posar trista.

Però, un dia va conèixer un home, que es deia Rodolphe, i li va canviar la vida. Rodolphe va anar a casa del metge, per tal que, aquest li fera una revisió a un dels seus criats perquè feia setmanes que no es trobava bé. D’ aquesta manera, va conèixer a la senyora de la casa, la qual, li va parèixer encantadora. Aleshores, va pensar que ella no era feliç en el seu matrimoni, i que amb quatre tonteries la conquistaria.

Així que, al dia següent, en el concurs de bestiar, Rodolphe i Emma se’n van anar a passejar pel camp. Rodolphe li deia que era una dona molt bonica i que s’ havia enamorat d’ ella. Primer ella el rebutjava, però, al final es van besar i a partir d’ aquell moment, van començar a veure’s cada dia i a escriure’s cartes d’ amor. La seua passió augmentava cada dia més, i un dia Emma li va proposar escapar-se, amb la nena, a una altra ciutat i així començar una nova vida, sense amagar-se de ningú. Al seu amant li va parèixer una idea genial, i van acordar que ella faria com si se n’ anara a comprar, i ell l’ esperaria a l’ estació de tren amb dos passaports a París.

Aleshores Emma va encomanar un abric consistent i una caixa fàcil de transportar per al viatge. El botiguer es va estranyar del que la dona li havia demanat, però no li va donar importància. Emma estava més feliç que mai, i contava els dies que faltaven per a estar al costat del seu estimat. Charles la trobava absolutament irresistible, igual que als primers temps de matrimoni. La sogra també es va adonar del gran canvi, ja que, ara quasi no discutien.

Cada vegada el dia de l’ escapada estava més prop, i a Rodolphe li entraven més dubtes, ja que, per a ell Emma era una dona més, igual que totes les altres, i a més a més, no volia fer-se càrrec d’una xiqueta. Així que, va decidir escriu-li una carta, per a dir-li que l’ escapada no era una bona idea, ja que, a la llarga es podia penedir i el millor era que es separaren.

Emma es va emportar la carta a les golfes, i una vegada allí, va començar a llegir-la. Li van entrar ganes de suïcidar-se, però just quan estava a punt de deixar-se caure, el seu marit la va cridar per a anar sopar, i es va aturar. Emma no tenia fam, les cullerades que es posava a la boca l’ ofegaven, i es va desmaiar. La van portar al llit. A mitjanit, va començar a desvariejar i se li va presentar una febre cerebral.

Es recuperava molt lentament, i va tardar molts mesos a poder alçar-se del llit. Els diners s’ anaven esgotant i cada vegada hi havien més deutes, com l’ abric, les caixes, la bossa de nit... que Emma havia encomanat per al viatge, i que s’ havien de pagar. Com Charles en aquell moment no podia pagar-ho, va acordar amb el botiguer, que ho pagaria tot a l’any següent.

Emma, pensant que estava a punt de morir, va demanar la comunió i va començar a relacionar-se més amb l’ església, a comprar rosaris i amulets, a cosir roba per als pobres, i fins i tot, a prestar més atenció a Berthe. Així que, un dia Charles va decidir portar-la al teatre.

A Emma li va encantar la idea i amb els seients de preferència que el seu home havia aconseguit, es sentia molt afortunada. Quan va acabar l’ obra, va aparèixer una olor de gas, i Charles tement que es desmaiaria, va decidir portar-li un got d’ orxata. Pel camí es va trobar a Léon, i aquest va anar a saludar a Emma.

Tots tres, com feia anys que no es veien, van eixir a fora a prendre alguna cosa i contar-se coses. Léon els va proposar que es quedaren un dia més a la ciutat, però Charles va dir que ell se’n sentia que anar per motius de treball, però que Emma, si volguera, es podia quedar un dia més. Emma va dir que s’ ho pensaria.

Aquella nit Léon els va seguir fins a l’ hotel per a saber on s’ allotjaven. Al dia següent, Léon se’ n va anar fins a l’ hotel per a veure a Emma i seduir-la a poc a poc. Efectivament, Emma estava allí, però li va dir que no podien estar junts, perquè ella era massa vella i ell massa jove. A l’ endemà van tornar a quedar, i Emma li va donar una carta tornant a explicar-li que era impossible que estigueren junts.

Quan va tornar a Yonville, li van dir que el seu sogre havia mort d’ un atac d’ apoplexia. Charles estava molt trist, i com en aquell moment no podia fer-se càrrec dels deutes, li va demanar a la seua dona que s’ encarregara ella. Ella va acceptar, i com Léon era advocat, va anar tres dies amb ell, per tal que li ajudara amb els deutes.

Van ser tres dies meravellosos, com una excel·lent lluna de mel. El comiat va ser molt trist, però van acordar en escriure’s cartes cada dia, i a més a més, Emma li va fer prometre que buscaria la manera d’ anar almenys una vegada a la setmana. Així que, li va dir al seu marit, que volia anar a classes de piano a la ciutat. Al principi a Charles no li va parèixer una bona idea, però al final, va acabar acceptant.

Emma anava cada dijous a veure’l, es passaven el dia a l’ habitació d’ un hotel, i quan arribava l’ hora de acomiadar-se es posaven molt tristos.

Emma no s’ havia recordat més dels deutes, i un dia va anar el comerciant per a cobrar-los, però com no tenia diners, li va proposar que venguera una casa de l’ herència del seu sogre, sense que el marit s’ adonara, per a traure uns pocs diners. Emma ho va fer, i amb els diners que va traure, va pagar alguns dels deutes. Però li faltaven més deutes per pagar, i no sabia d’ on traure més diners.

Un dijous, Emma va arribar a l’ hotel i Léon no estava. Es va esperar unes quantes hores, però res, allí no apareixia ningú. Al migdia, va arribar Léon, i li va explicar que havia tingut que dinar amb el farmacèutic, i que se’ n anava cinc minuts a prendre un cafè amb ell, i li va demanar que l’ esperara fins que vinguera. Emma li va dir que si. Va passar mitja hora i Léon no arribava, així que va decidir anar-se’n. Al cap d’ una estona va arribar Léon, i es va adonar de que no estava, però en lloc de posar-se trist, no ho va fer, ja que, Emma l’ aclaparava i no sentia el mateix que abans. Emma estava molt enfadada i va decidir no tornar-lo a veure.

Un dia li va arribar una carta, que posava que si no pagava huit mil francs en vint-i-quatre hores, l’ embargarien. Emma estava desesperada, no sabia que fer. Va anar a buscar a Léon per a demanar-li diners, però aquest li va dir que no els tenia. Desprès va pensar en Rodolphe, que com ell era ric li’ls podria prestar. Però tampoc va tenir sort, ja que, Rodophe li va dir que estava passant per un mal moment i que no podia.

La senyora Bobary ja no sabia a qui acudir. Li va demanar la clau de la farmàcia a Justin, el fill del farmacèutic, i una vegada allí, va agafar un pot on hi havia verí i se’l va menjar. En arribar a casa, Charles li demanava explicacions sobre l’ embarg. Ella li va donar una carta i li va dir que la llegira l’ endemà i que no li diguera res més. Emma es va estirar al llit, i al cap d’ una estona va començar a trobar-se malament, cada vegada estava més pàl·lida, tenia convulsions i fins i tot, escopia sang. Mentrestant, el farmacèutic intentava trobar un antídot per tal de netejar-li l’ estomac. Però, per desgràcia no van arribar a temps, i va morir. Aleshores a Charles se li va caure el món damunt. El dia del enterrament, va arribar el vell Rouault, el seu pare, pensant que arribaria a temps i que la podrien salvar. Quan li van dir que la filla estava morta, es va posar a plorar, i en acabar la cerimònia se’ n va anar ràpidament.

Charles va tindre que vendre quasi tots els mobles, per a pagar les despeses de la cerimònia i tots els deutes que tenia pendents. Un dia va decidir obrir el calaix d’ Emma, i va trobar totes les cartes que s’ havia enviat amb els seus amants, Rodolphe i Léon. Al dia següent va morir.

Com Berthe s’ havia quedat sense pares, la van enviar amb l’ àvia, però aquell mateix any va morir. Aleshores, com el vell Rouault es va quedar paralític i no podia cuidar a la xiqueta, la van enviar amb una tia. La tia era pobra, i per tal que Berthe es guanyara la vida, l’ ha va posar a treballar en una filatura de cotó.

MANIFESTACIÓ