divendres, 26 de març del 2010
dijous, 25 de març del 2010
dilluns, 8 de març del 2010
EL PROBLEMA DEL PARC RIBALTA
Castelló, encara que siga un ciutat menuda, fa uns anys presentava un caòtic trànsit local i abundants col·lapses entre les ciutats del voltant. Així que, l' any 2002 el PP i el PSOE van pensar en un transport públic per tal d' acabar amb aquests problemes. El PP va guanyar les eleccions, i ràpidament va proposar posar en marxa el TVRCas, projecte que consisteix en dividir el parc Ribalta en dos, per tal que enmig passe un tramvia que travesse la ciutat de est o oest, des de
L' organització el BLOC (organització unitària del nacionalisme valencià progressista), el PSOE i els ecologistes en general, lluiten per posar fi a aquest projecte, ja que, els danys que es produiran seran irreversibles i al mateix temps, s’ obstaculitzarà la lliure circulació peatonal, al quedar dividit en dues parts.
En especial, el BLOC considera un atemptat ecològic, històric, urbanístic i també emocional, dividir en dos el parc, ja que, si el projecte continua endavant passarien dos autobusos cada cinc minuts, la qual cosa, posaria en perill la gent que hi passeja i acabaria per destruir totalment al parc. El PSOE va recolzar al BLOC en demanar un traçat alternatiu, que consistia en desviar uns pocs metres el traçat, i d'aquesta manera s' evitaria travessar el parc sense una gran inversió de diners. Però el PP, recolzat per la gran majoria, va seguir endavant amb el seu projecte del TVRCas.
Molts castellonencs i castellonenques han fet manifestacions, amb el suport del Consell Valencià de Cultura, l’ Universitat Politècnica de València i el col·legi d’ arquitectes de Castelló, amb l’ objectiu
d’ impedir que les obres continuen endavant, ja que, l’ alcalde no mostra l’ autorització de patrimoni per a confirmar que són legals.
Ara, des de fa molts mesos, les obres estan paralitzades i no sabem fins quan, ja que, es van trobar alguns ossos de l’ antic cementeri, i per tal que les obres seguisquen endavant és necessari l’ aprovació d’ un nou projecte, amb l’ objectiu d’ alterar el menys possible les restes del cementeri fent les necessàries desviacions. A més a més, el nou projecte pretén que el parc continue sent una zona agradable, i per això, pretén conservar
Però aquest projecte és massa car, i fins que el Consell aprove el nou projecte i reserve una part de diners per a fer front al cost, i d’ aquesta manera enterrar els esquelets que es troben, les obres seguiran parades. Així que, fins que no arriben els diners les obres continuaran paralitzades i mentrestant els ecologistes intentaran lluitar per acabar amb les obres i conservar aquest parc històric.
dimecres, 3 de març del 2010
Romanticisme europeu
El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i del Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:
- El sentiment. L' amor era l' epicentre de l' ideal de l' escriptor romàtic, i no aconseguir-lo podia dur a l' autodestrucció.
-El somni. Es donava més importància a la nocturnitat, al valor del presagi , la dimensió visionària i la imatge onírica.
-La imaginació. La creativitat i l' originalitat individuals van esdevindre valors contra la còpia del model i l' aplicació de cànons tancats. Es va començar a valorar l' exotisme, i la reivindicació de l' època medieval va adquirir gran importància.
El Romanticisme va nàixer a Alemanya i la Gran Bretanya, però ràpidament es va estendre per tota Europa i per tot el món.
LITERATURA ALEMANYA
En Alemanya, els escriptors no es trobaven en el seu millor moment, ja que, no trobaven el seu paper en la societat i havien de seguir els models francesos.
Cal destacar a Goethe, que va aconseguir que triomfara la intel·ligència sobre el caos. Va escriure obres com Poesia i veritat, Elegies romanes o Les afinitats electives. Però l' obra que més destaca és Faust, que representa a l' home que a aconseguit el coneixement i la saviesa en l' edat madura, i que pacta amb el diable per tal de tornar a posseir la joventut. D' aquesta obra es van publicar dues parts, la segona és més complexa. Al final el protagonista es va quedar cec.
Un altre autor important va ser Schiller, que va cultivar la poesia, el teatre i l' assaig. La seua poesia era complexa, subjectiva i sentimental, i va obrir pas al ideal romàntic. Destaquen obres com De la gràcia i la dignitat o Cartes sobre la formació estètica de l' home.
LITERATURA ANGLESA
Destaca William Blake, amb obres com Cants d' Innocència o Llibres profètics. També són importants els seus gravats, que tenen una gran influència en la imatgeria romàntica i simbolista del segle XIX, i els seus dibuixos de la Bíblia i la Divina Comèdia.
La industrialització va fer que el país cresquera moltíssim, i d' aquesta manera van aparèixer nous autors. Alguns d' aquests autors van ser Walter Scott, que va orientar la novel·la històrica al realisme, amb Ivanhoe, o John Keats que volia arribar a la bellesa influït pel clàssic de Roma, i per això, són importants les seues Odes, especialment "A un rossinyol".
Lord Byron, s' ha convertit en símbol vivent del poeta maleït. Va morir jove, quan tenia 34 anys lluitant contra els turcs. L' obra Don Joan ha adquirit molta importància, i El corsari explica llegendes en vers que exalten la llibertat.
Però no tots van ser homes, ja que, algunes dones també van tindre la seua importància. Un exemple és Mary Shelley, amb Dr. Frankenstein, en la qual, va crear un ésser igual que l' home amb mètodes científics. Al final, aquesta criatura es va convertir en un monstre, i com volia rebel·lar-se contra els déus i crear com fan ells, aquests el van castigar.
LITERATURA FRANCESA
La novel·la de fulletó va adquirir gran importància, i s' anomenava així perquè es publicava en plecs de periodicitat setmanal. Un dels autors més importants va ser Alexandre Dumas, sobretot amb l' obra Els tres mosqueters.
Victor Hugo, va propiciar el renaixement del moviment amb Hernani, i també va escriure dues novel·les romàntiques famoses: Nostra Senyora de París i Els miserables.
LITERATURA ITALIANA
Destaca Giacomo Leopardi, que es considerava antiromàntic, perquè pensava que el Romanticisme havia portat un concepte de barbàrie. Li encantava la literatura i la cultura clàssiques. Els temes més importants de la seua obra són el tedi (avorriment) i la vanitat. Destaca Zibaldone di pensieri.
- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
- El sentiment. L' amor era l' epicentre de l' ideal de l' escriptor romàtic, i no aconseguir-lo podia dur a l' autodestrucció.
-El somni. Es donava més importància a la nocturnitat, al valor del presagi , la dimensió visionària i la imatge onírica.
-La imaginació. La creativitat i l' originalitat individuals van esdevindre valors contra la còpia del model i l' aplicació de cànons tancats. Es va començar a valorar l' exotisme, i la reivindicació de l' època medieval va adquirir gran importància.
El Romanticisme va nàixer a Alemanya i la Gran Bretanya, però ràpidament es va estendre per tota Europa i per tot el món.
LITERATURA ALEMANYA
En Alemanya, els escriptors no es trobaven en el seu millor moment, ja que, no trobaven el seu paper en la societat i havien de seguir els models francesos.
Cal destacar a Goethe, que va aconseguir que triomfara la intel·ligència sobre el caos. Va escriure obres com Poesia i veritat, Elegies romanes o Les afinitats electives. Però l' obra que més destaca és Faust, que representa a l' home que a aconseguit el coneixement i la saviesa en l' edat madura, i que pacta amb el diable per tal de tornar a posseir la joventut. D' aquesta obra es van publicar dues parts, la segona és més complexa. Al final el protagonista es va quedar cec.
Un altre autor important va ser Schiller, que va cultivar la poesia, el teatre i l' assaig. La seua poesia era complexa, subjectiva i sentimental, i va obrir pas al ideal romàntic. Destaquen obres com De la gràcia i la dignitat o Cartes sobre la formació estètica de l' home.
LITERATURA ANGLESA
Destaca William Blake, amb obres com Cants d' Innocència o Llibres profètics. També són importants els seus gravats, que tenen una gran influència en la imatgeria romàntica i simbolista del segle XIX, i els seus dibuixos de la Bíblia i la Divina Comèdia.
La industrialització va fer que el país cresquera moltíssim, i d' aquesta manera van aparèixer nous autors. Alguns d' aquests autors van ser Walter Scott, que va orientar la novel·la històrica al realisme, amb Ivanhoe, o John Keats que volia arribar a la bellesa influït pel clàssic de Roma, i per això, són importants les seues Odes, especialment "A un rossinyol".
Lord Byron, s' ha convertit en símbol vivent del poeta maleït. Va morir jove, quan tenia 34 anys lluitant contra els turcs. L' obra Don Joan ha adquirit molta importància, i El corsari explica llegendes en vers que exalten la llibertat.
Però no tots van ser homes, ja que, algunes dones també van tindre la seua importància. Un exemple és Mary Shelley, amb Dr. Frankenstein, en la qual, va crear un ésser igual que l' home amb mètodes científics. Al final, aquesta criatura es va convertir en un monstre, i com volia rebel·lar-se contra els déus i crear com fan ells, aquests el van castigar.
LITERATURA FRANCESA
La novel·la de fulletó va adquirir gran importància, i s' anomenava així perquè es publicava en plecs de periodicitat setmanal. Un dels autors més importants va ser Alexandre Dumas, sobretot amb l' obra Els tres mosqueters.
Victor Hugo, va propiciar el renaixement del moviment amb Hernani, i també va escriure dues novel·les romàntiques famoses: Nostra Senyora de París i Els miserables.
LITERATURA ITALIANA
Destaca Giacomo Leopardi, que es considerava antiromàntic, perquè pensava que el Romanticisme havia portat un concepte de barbàrie. Li encantava la literatura i la cultura clàssiques. Els temes més importants de la seua obra són el tedi (avorriment) i la vanitat. Destaca Zibaldone di pensieri.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)