Resum del llibre: Èdip rei

Èdip era el fill de Laios i Iocasta, que eren els reis de Tebes. Un endeví els va dir, que el seu fill mataria al seu pare i que es casaria amb la seua mare. Per tal que aquesta profecia no s'acomplira, van decidir lligar al nen pels peus i donar-lo a un criat de confiança, per tal que l' abandoni a les muntanyes del Citeró. Però, el criat es va apiadar del nen i li'l va donar a un pastor que va trobar per les muntanyes. Aquest pastor va portar al nen a la seua ciutat i li'l va donar als reis d' allí, Pòlib i Mèrope, que com no tenien fills, el van adoptar. El van anomenar Èdip, que significava "peus inflats", inflats per les fortes lligadures.

Al cap de molts anys, quan Èdip ja era gran, va anar a una festa que celebrava amb els seus amics, i va sentir que un d' ells deia que era adoptat. Al dia següent, els va preguntar als seus pares si allò era veritat, però com les explicacions que li van donar no el van convèncer, va anar a un endeví per tal que li diguera la veritat. L' endeví, en lloc de contestar-li la seua pregunta, li va dir que el seu destí era matar al seu pare i casar-se amb la seua mare. Èdip per a evitar que passara això, va decidir anar-se 'n de la ciutat i emprendre direcció Tebes. Pel camí es va trobar amb un carruatge, escortat per cinc homes que li barraren el pas. Aleshores, es va iniciar una baralla per la prioritat de pas i Èdip va matar a quasi tots, inclòs el seu pare natural que era el que anava dins del carruatge, però un d' ells va aconseguir escapar-se.

Quan anava per una muntanya, a prop de Tebes, es va trobar amb la terrible Esfinx, que era un monstre amb cos de lleó i cara de dona, que presentava enigmes als viatgers i se 'ls menjava si no coneixien la resposta. A Èdip li va presentar el següent enigma: "Quin es l' ésser que primer camina amb quatre potes, després amb dues i més tard amb tres, i com més potes fa servir més dèbil és? " Èdip va contestar que era l' home, i l' Esfinx al veure que la resposta era correcta, va decidir tirar-se per un precipici i matar-se.Aleshores, el poble de Tebes, agraït, li va concedir la mà de la reina Iocasta, el marit de la qual havia desaparegut feia poc.Van tenir dues filles i dos fills.

Al cap d' uns anys, una terrible pesta va començar a assolar la ciutat de Tebes, i aquesta només s' acabaria quan el culpable de la mort de Laios, fora mort o desterrat. Èdip va començar una investigació per a trobar el culpable, i va arribar a la conclusió que el culpable era el seu cunyat Creont, ja que, a ell li interessava matar al rei per a quedar-se amb tot el poder. Però Creont li va dir que el verdader culpable era ell. Com Èdip es va sorprendre molt de l' acusació que li havia fet el seu cunyat, li va preguntar a la reina coses sobre la mort del seu difunt marit, les quals coincidien amb l' home que havia matat feia alguns anys.

Un dia va arribar a palau un missatger, per a comunicar-li a Èdip que el seu pare havia mort. Èdip es va sorprendre, ja que l' oracle deia que mataria a son pare i es casaria amb la seua mare, i en canvi, el seu pare havia mort de vell. Per a resoldre dubtes, van cridar al criat que s' havia salvat, per tal que quedaren les coses clares. El criat va contar que es va apiadar del nen i que li' l va donar al missatger, que fa molts anys era el pastor que estava per les muntanyes, i aquest li 'l va donar als reis de la seua ciutat. Amb la declaració del criat, les coses van quedar ben clares. Èdip, desesperat se 'n va anar a buscar a sa mare, i quan va entrar en la cambra, la va veure penjada d'una biga. La va despenjar, i va agafar una agulla del seu vestit per treure 's els ulls, per a no veure més tots el mals que havia fet. Èdip va ser exiliat i va morir al costat de les seues dues filles que el van acompanyar durant l'exili.