LA POESIA DELS TROBADORS

La poesia trobadoresca va ser escrita per els poetes en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII. Aquests poetes es dedicaven a cantar en les corts feudals dels nobles. Però, els protagonistes no eren sempre homes, ja que, també hi havien algunes dones, anomenades "trobairitz", que cantaven als cavallers i trobadors, i no pas als seus marits. Els matrimonis nobles eren per conveniència, i tant homes com dones volien expressar el seu amor fora del matrimoni, és a dir, volien un amor cortès gratuït i lliure, però tenien que guardar el seu honor i intentar que el seu marit no s'adonara.

La poesia trobadoresca va tindre molt d'èxit, ja que, els poetes d'altres parts del món, sobretot els del nord d'Itàlia i de Catalunya, també van començar a escriure en aquesta llegua (occità). Es conserven unes 2500 poesies, de les quals, en algunes coneixem els poetes i altres són anònims. Els "cançoners" s'han encarregat durant els segles XIII, XIV i XV, de conservar aquests poemes, i això a fet possible, que hui en dia els puguem conèixer.


Hi abunden temes molt variats, però el tema que més predomina sol ser la història d'un cavaller enamorat d'una dona casada (midons), els marits de les quals es deien "gilós", volien descobrir la relació per a posar-hi fi. El poeta a vegades rep l' ajuda d'un escuder, mentre que el gilós utilitza els espietes (lausengiers) per a saber tot el que passa. Per a recitar aquestes poesies el joglar utilitzava senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entenien, per tal que el marit o qualsevol altra persona no s'adonaven del que tractava la poesia.

Es traca d'una poesia bella i acurada, a la qual, hi abunda una riquesa tècnica. Aquesta riquesa tècnica va fer que aparegueren diversos estils:

1)Trobar ric o car
Apareix en el domini formal i busca la perfecció de la forma.

2) Trobar clus
Consisteix en jugar amb el sentit i el concepte.

3) Trobar lleu
Imita les formes populars i es dirigeix a un públic ampli.


Van existir molts trobadors importants, però alguns dels més destacats van ser:

Bernat de Ventadorn
Va viure 23 anys, era el fill d'un servent i d'una fornera del castell de Ventadorn. El van enviar a l'exili després d'enamorar-se d'una dama del castell. El va acollir Elionor d'Aquitània, i va morir en un monasteri.

Giraut de Bornelh
Es diu que va ser el mestre dels trobadors, va tractar de tots els temes trobadorescos i va utilitzar tots els estils de l'època.

Arnaut Daniel
Va ser el creador de la sextina (composició de sis estrofes de sis versos decasil·làbics i una tornada de tres versos). Cada vers acaba amb un mot que es repeteix en una posició diferent en l'estrofa següent.

Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany era un cavaller molt famós de la comarca del Roselló. En la seua comarca hi havia un dama que es deia na Saurimonda, esposa de Guillem Rosselló, que era un noble ferotge i orgullós. Guillem de Cabestany es va enamorar de la seua dona i li cantava i feia cançons, aquesta el corresponia i l'estimava més que res al món. Els dos amants no eren molt discrets i Guillem Roselló es va adonar de la traïció de la seua dona, i va decidir venjar-se.
Guillem Roselló va quedar amb Guillem de Cabestany al bosc per a anar a caçar. Quan Guillem de Cabestany va anar a saludar-lo, aquest li va clavar una llança al pit i desprès li va arrancar el cor. Quan va arribar a palau, Guillem Roselló li va donar el cor al cuiner per tal que el cuinara, i així ho va fer. A la nit, li'l va donar a la seua dona i aquesta se'l va menjar tot.
Quan va acabar de sopar, el seu marit li va dir que allò que s'havia menjar era el cor del seu estimat Guillem de Cabestany. La dona, desesperada i repenedida per haver-se'l menjat, es va tirar des de un torre molt alta i es va matar.

Cerverí de Girona
Era un trobador vinculat a la casa reial, del qual conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa que es conserva de cap trobador. Conreà tant el trobar lleu com el ric. Les seues obres es poden agrupar en: obres populars, amoroses, morals, religioses o narratives.
Va escriure un poema, anomenat Els proverbis, dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells.

Algunes de les "trobairitz" més famoses van ser: Beatriz, Comtessa de Diá; Maria de Ventadorn; Alamanda de Castelnau...



Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Poesia_trobadoresca
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz/?depl=Y
Llibre de Literatura Universal de Castellnou

Resum del llibre: Èdip rei

Èdip era el fill de Laios i Iocasta, que eren els reis de Tebes. Un endeví els va dir, que el seu fill mataria al seu pare i que es casaria amb la seua mare. Per tal que aquesta profecia no s'acomplira, van decidir lligar al nen pels peus i donar-lo a un criat de confiança, per tal que l' abandoni a les muntanyes del Citeró. Però, el criat es va apiadar del nen i li'l va donar a un pastor que va trobar per les muntanyes. Aquest pastor va portar al nen a la seua ciutat i li'l va donar als reis d' allí, Pòlib i Mèrope, que com no tenien fills, el van adoptar. El van anomenar Èdip, que significava "peus inflats", inflats per les fortes lligadures.

Al cap de molts anys, quan Èdip ja era gran, va anar a una festa que celebrava amb els seus amics, i va sentir que un d' ells deia que era adoptat. Al dia següent, els va preguntar als seus pares si allò era veritat, però com les explicacions que li van donar no el van convèncer, va anar a un endeví per tal que li diguera la veritat. L' endeví, en lloc de contestar-li la seua pregunta, li va dir que el seu destí era matar al seu pare i casar-se amb la seua mare. Èdip per a evitar que passara això, va decidir anar-se 'n de la ciutat i emprendre direcció Tebes. Pel camí es va trobar amb un carruatge, escortat per cinc homes que li barraren el pas. Aleshores, es va iniciar una baralla per la prioritat de pas i Èdip va matar a quasi tots, inclòs el seu pare natural que era el que anava dins del carruatge, però un d' ells va aconseguir escapar-se.

Quan anava per una muntanya, a prop de Tebes, es va trobar amb la terrible Esfinx, que era un monstre amb cos de lleó i cara de dona, que presentava enigmes als viatgers i se 'ls menjava si no coneixien la resposta. A Èdip li va presentar el següent enigma: "Quin es l' ésser que primer camina amb quatre potes, després amb dues i més tard amb tres, i com més potes fa servir més dèbil és? " Èdip va contestar que era l' home, i l' Esfinx al veure que la resposta era correcta, va decidir tirar-se per un precipici i matar-se.Aleshores, el poble de Tebes, agraït, li va concedir la mà de la reina Iocasta, el marit de la qual havia desaparegut feia poc.Van tenir dues filles i dos fills.

Al cap d' uns anys, una terrible pesta va començar a assolar la ciutat de Tebes, i aquesta només s' acabaria quan el culpable de la mort de Laios, fora mort o desterrat. Èdip va començar una investigació per a trobar el culpable, i va arribar a la conclusió que el culpable era el seu cunyat Creont, ja que, a ell li interessava matar al rei per a quedar-se amb tot el poder. Però Creont li va dir que el verdader culpable era ell. Com Èdip es va sorprendre molt de l' acusació que li havia fet el seu cunyat, li va preguntar a la reina coses sobre la mort del seu difunt marit, les quals coincidien amb l' home que havia matat feia alguns anys.

Un dia va arribar a palau un missatger, per a comunicar-li a Èdip que el seu pare havia mort. Èdip es va sorprendre, ja que l' oracle deia que mataria a son pare i es casaria amb la seua mare, i en canvi, el seu pare havia mort de vell. Per a resoldre dubtes, van cridar al criat que s' havia salvat, per tal que quedaren les coses clares. El criat va contar que es va apiadar del nen i que li' l va donar al missatger, que fa molts anys era el pastor que estava per les muntanyes, i aquest li 'l va donar als reis de la seua ciutat. Amb la declaració del criat, les coses van quedar ben clares. Èdip, desesperat se 'n va anar a buscar a sa mare, i quan va entrar en la cambra, la va veure penjada d'una biga. La va despenjar, i va agafar una agulla del seu vestit per treure 's els ulls, per a no veure més tots el mals que havia fet. Èdip va ser exiliat i va morir al costat de les seues dues filles que el van acompanyar durant l'exili.